Transiten per aquests móns de Déu contertulians i cronistes esportius de poca monta, que confonen la prosa retòrica amb l'anàlisi purament esportiva i tècnica, la velocitat amb el tocino...
My Truth no juga amb els seguidors, no manipula les dades, no construeix metàfores barroques...
My Truth diu la veritat, jo sóc My Truth, jo sóc la veritat.
El partit del Barça del dissabte fou espectacular i brillant, però posem les coses en el seu lloc. L'Atlètic de Madrid, also known as The Pupas, o Puppy Power, té una llegenda negra que s'encarrega d'escriure a cada moment.
Recordem que acabava de perdre a casa amb el Sevilla, i en el darrer partit de Champions va guanyar patint l'Olympique de Marsella, que no és precisament el Man Utd, tot i sí ser el segon equip d'aquest que us escriu (encara recordo els amics Boli, Papin i Waddle fent meravelles per Europa).
Recordem també que l'últim equip que li havia marcat 6 gols al Pupas fou el Barça, a domicili, fa 2 temporades, i ja sabem com vam acabar.
Si a sobre li sumem que arribava entre altres sense Forlán, Maniche i Simao, i als 10 minuts es queda sense Maxi, les coses se'ls posaven molt difícils, sobretot per un equip que no juga amb una tàctica conservadora talment estiguéssim parlant del Vilobí CF. Els plantejaments del Vasco Aguirre són més aviat de caire ofensiu, i d'aquesta manera, van cavar la seva tomba.
Amb això no vull menysprear el joc del Barça. L'Atlètic es presentava aquest any com un equip renovat i amb aspiracions a tot. I realment, tal i com s'esperava, però mai de la manera que tot va succeir, va ser un matx espectacular, sobretot en la pressió i en la intensitat, en la solidaritat, en l'efectivitat i en ser més murri que ningú altre.
Espero que el Barça continuï així, manant, lluitant sense defallir, amb una plantilla compromesa, i que si a tot això li sumem la gran qualitat tècnica de la plantilla, poguem somiar en grans gestes.
Com diu el profeta holandès, que no és precisament sant de la meva devoció, a mi també em diuen més els tres partits guanyats a l'últim segon que la victòria de dissabte...
Però per saber de quin peu calcem, esperem rivals més seriosos, esperem la segona fase de la Champions, esperem partits contra el Real Madrid, el València o el Vila-Real. Llavors podrem parlar amb més fonaments.
Fins llavors, siguem cautes, observem, donem suport a l'equip en els bons i en els mals moments, en el dia del Racing i el del Shaktar, en el del Molinón i contra els Pupas, i segur que amb paciència, una paraula no gaire comuna en l'entorn blaugrana, arribarem on hem d'arribar.
Finalment, reconeixement al Guardiola (ahir van jugar els mateixos que l'any passat excepte Piqué i Busquets), a la seva aposta per la pedrera i a 3 persones en cadascuna de les línies: Márquez, Xavi i Messi. No cal dir res més.
Continua lluitant Barça, aquest any podem arribar a l'olimp...
Aquesta és la meva veritat, My Truth.
2 comentaris:
totalment d'acord amb My Truth, estem amb un barsa que de moment no ha jugat cap partit important, (tret del Pupas, pero un pupas molt handicapat), i tot s'ha de dir ja hem tremolat mes d'un cop. No vull ser la iaia agonies pero aquest barsa ha de millorar molt. O aixo o es que ja s'ha perdut la qualitat al futbol. Per cert qui es el paio de la foto el Hilk Hogan, del wrestling o el Quique Guasch de Cracovia?
my truthz, el millor és la foto del Quique Guasch coronant el post, juaaaaaaaaaaaaaaaaaa, quanta supèrbia!!!!!!!!!!
en sèrio, neng, estic molt d'acord amb el que dius; això no ha fet més que començar, el camí serà llar i tortuós i on verdaderament s'ha de donar la talla és als dos darrers mesos de competició. Però les sensacions són bones i, que coxones, desprès de la merda d'aquests dos últims anys bé ens mereixem una alegria desbordada, no? No fotem aigua al vi!!!!
tothom coincidia que l'Atlético, per molt Pupas que sigui, era la primera pedra de toc important d'aquest equip. Follados. Que pase el siguiente.
jo, al Barça del Pep, li seré exigent en quant professionalitat en la metodologia de treball i cultura de l'esforç que apliqui en el seu dia a dia. Per ara, anem bé. A final de temporada, ja veurem si guanyem títols o no. Però que no ens tornim a prendre el pèl un altre cop, ped favod demanu. Em val que a les notes de final de curs, pugui dir que, per sobre del treball, l'eforç i el compromis demostrats, em sento orgullós de l'equip.
penso que seguin l'actual línea de rigor, serietat, professionalitat i compromís, els resultats acabaran arribant perquè qualitat hi ha a la plantilla.
Publica un comentari a l'entrada