Sí, la llei de Touré és la que va regnar ahir a l’equip blaugrana… Xavi “London Rimel” Hernández és, ens agradi o no, insustituible al mig del camp. Potser només Iniesta podria fer el seu joc, tal i com va passar a la final de París. Però la resta de mig camp blaugrana és rocós i africà (del Congo o de Badia), i allà na Yayá Touré és lo rei. A Keita ni se l’ha vist ni se l’espera, i el Víctor Sánchez em va semblar un noiet per al Barça C, si és que encara existeix. Així que vam haver de viure de la corpulencia del Yayá, que tot i alentir el joc en molts moments, ofereix grans ajudes en defensa i en atac. Personalment crec que l’entrada de Sergio Busquets va ajudar al Barça, el joc va ser més fluid quan va entrar el de Badia.
A part de Touré, l’altre gran protagonista del joc blaugrana va ser Iniesta, la millor referència en atac, en creació. D’ell van venir les millors jugades, deixant a part la del gol, amb una espectacular performance d’Henry, disfressat de Maradona, i rematada impecable d’Etoo (que posteriorment fallaria un gol cantat que ens podria haver estalviat les angúnies del tram final).
My Truth no vol oblidar-se de Víctor Valdés, amb una bona actuació (dues grans parades a llançament de falta del Bilbao), tot i algun dubte a les sortides, però deixant la portaria finalment a zero en la lliga.
Aquesta anàlisi que ha fet My Truth fins ara es refereix bàsicament a les actuacions individuals. Però si mirem el joc a nivell col.lectiu, es va poder veure un Barça, sobretot a la primera part, amb descoordinacions i badades defensives, que no va saber tapar bé les entrades del rival, per les dues bandes, i on el mig del camp no va poder aguantar amb prou garanties el pes del partit. Personalment no em va agradar l’equip blaugrana en aquest primer temps, el vaig veure sovint venut i gairebé demanant l’hora, amb només una ocasió clara per l’Etoo. Ja se sap que ells havien tingut 15 dies per preparar el matx i que nosaltres ens fotem una patacada al partit de després de les seleccions, però no hi ha excuses pel nivell de joc de la primera part.
La segona part va ser diferent, el rival estava ja més cansat, la pressió no era tan forta (per això era important aguantar a zero la primer part, esperant la nostra oportunitat a la segona) i amb el gol d’Etoo tot es va calmar una mica. Llàstima no haver rematat en alguna de les contres.
Per My Truth el millor fou el resultat, l’actitut de l’equip i sobretot el fet d’haver guanyat sense Messi ni Xavi en un camp difícil, cosa que dóna moral al grup, ja que com diu el clàssic “No només de Messi viu l’home”... Queden encara dubtes, problemes de coordinació, fruit potser de les contínues rotacions i canvis...
De moment, ens veiem dimecres a Basilea... Ja han passat gairebé 30 anys, 29 concretament... I respecte aquest punt, una nota final: com pot ser que li preguntessin al Bojan si sabia alguna cosa de Basilea, de la final del 79, i com si li parlessin de Burkina Fasso... Lamentable amic Bojan...
A part de Touré, l’altre gran protagonista del joc blaugrana va ser Iniesta, la millor referència en atac, en creació. D’ell van venir les millors jugades, deixant a part la del gol, amb una espectacular performance d’Henry, disfressat de Maradona, i rematada impecable d’Etoo (que posteriorment fallaria un gol cantat que ens podria haver estalviat les angúnies del tram final).
My Truth no vol oblidar-se de Víctor Valdés, amb una bona actuació (dues grans parades a llançament de falta del Bilbao), tot i algun dubte a les sortides, però deixant la portaria finalment a zero en la lliga.
Aquesta anàlisi que ha fet My Truth fins ara es refereix bàsicament a les actuacions individuals. Però si mirem el joc a nivell col.lectiu, es va poder veure un Barça, sobretot a la primera part, amb descoordinacions i badades defensives, que no va saber tapar bé les entrades del rival, per les dues bandes, i on el mig del camp no va poder aguantar amb prou garanties el pes del partit. Personalment no em va agradar l’equip blaugrana en aquest primer temps, el vaig veure sovint venut i gairebé demanant l’hora, amb només una ocasió clara per l’Etoo. Ja se sap que ells havien tingut 15 dies per preparar el matx i que nosaltres ens fotem una patacada al partit de després de les seleccions, però no hi ha excuses pel nivell de joc de la primera part.
La segona part va ser diferent, el rival estava ja més cansat, la pressió no era tan forta (per això era important aguantar a zero la primer part, esperant la nostra oportunitat a la segona) i amb el gol d’Etoo tot es va calmar una mica. Llàstima no haver rematat en alguna de les contres.
Per My Truth el millor fou el resultat, l’actitut de l’equip i sobretot el fet d’haver guanyat sense Messi ni Xavi en un camp difícil, cosa que dóna moral al grup, ja que com diu el clàssic “No només de Messi viu l’home”... Queden encara dubtes, problemes de coordinació, fruit potser de les contínues rotacions i canvis...
De moment, ens veiem dimecres a Basilea... Ja han passat gairebé 30 anys, 29 concretament... I respecte aquest punt, una nota final: com pot ser que li preguntessin al Bojan si sabia alguna cosa de Basilea, de la final del 79, i com si li parlessin de Burkina Fasso... Lamentable amic Bojan...
1 comentari:
primer!
bravo nen, bon anàlisi.
com ja he comentat al mail no vaig seguir bé el partit, per tant no opino. Però els 3 punts em semblen importants i estimables. Si el partit no va ser bo, si el Barça va estar fluix, però va donar imatge de solidesa i ofici, ja m'està bé.
que al 11 d'ahir fos titular aquest tal Víctor Sánchez sona a jaimitadà però mirem més enllà: no hi era al mig del camp l'Iniesta. I a mi em sembla una gran notícia perquè potser és la confirmació definitiva pels tècnics de que l'Iniesta ha de jugar, sí o sí, en el trident d'atac, preferiblement en el fals extrem esquerre. Aquest és el seu lloc en l'equip i aquí s'ha de consolidar i confirmar com a crack que és.
Publica un comentari a l'entrada