dimarts, 28 d’octubre del 2008

Minuts musicals: AC/DC


Sabe Dios que idolatro la icona, venero l'escenografia i celebro la perpetuació del ritual però, diguem-ho, què ridícul resulta l'Angus Young vestit encara de col·legial! Què diria el seu net (si és que en té, és clar; deixem-ho en que podria estar en edat de tenir-ne) si el veiés d'aquesta guisa? Res, perquè segur que seria incondicional d'AC/DC - gens i gust obliguen - i al iaio li ho perdonaria tot. Com jo. Com molts.

AC/DC han tret nou disc, "Black Ice", i "Rock N' Roll Train" és el seu nou single. Sens dubte que AC/DC han firmat cançons millors però, redéu, sóna de l'hòstia!


Celebrem retorns juràssics, sobretot si tals dinosaures semblen estar en tan bona forma com l'Angus i els seus amics. Eh, el que queda de Queen?

For Those About To Rock, We salute You!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Però Fele, si estan acabadíssims els AC/DC, no? Hi ha algun grup de l'actual escena que valgui la pena? Em sembla que ens hem quedat orfes de bona música, o potser la que hi ha ja no l'entenem...

Anònim ha dit...

aquest matí, anant cap a la feina, he escoltat sencer el Black Ice. No és un disc lluit, conté alguna perla, però compositivament és força discret. Està clar que AC/DC ha de sonar a AC/DC i no a una altre cosa, però la sensació global és de monotonia. Vaig trobar més bo el seu anterior disc, l'Stiff Uper Lip.

això sí, el so és espectacular i la producció excel·lent, a càrrec del Brendan O'Brien. Als pearljeameros els hi sonarà aquest nom, la qual cosa ens fa estar d'enhorabona perquè el proper disc dels xicotets de Seattle els hi tornarà a produir ell. Bien.