Zarpazo osuno, unes esgarrinxades i poca cosa més. El tipus, més sa que un gínjol. Quina decepció. Segons expliquen les cròniques, l'escena del moment de l'atac fou confusa: cara a cara el venerable caçador i l'impetuós ós, es desconeix qui dels dos va tenir més por.
Cosa que ens porta a la terrible constatació de la falta de bravura i ferotgia de l'ós bru català. Aquella mítica de la seva voracitat, les pors atàviques i recels que generava la introducció de l'ós entre els més vells del lugar - possiblement recordant temps antics i llegendes explicades a la vora del foc de quan l'ós bru era l'autèntic depredador de la muntanya -, inclús imatges de vedells destripats suposadament devorats per l'ós, tot queda en no res, fal·làcia, davant la cobardia plantígrada d'aquest exemplar poc exemplar.
Perquè l'ós bru és salvatge i indomable per naturalesa. Però, ah, ha vingut a petar a una terra poblada de gent poc intrèpida i valenta, de losers i pusil·lànimes que amaguen, quan no renuncien, la seva personalitat i identitat. I l'ós, en perfecte adaptació ambiental i social, s'ha imbuit del perfecte tarannà català. A les adversitats, davant l'amenaça, quan s'hauria d'alçar imponent i intimidant, les urpes esmolades, els ullals reclamant sang, el bram terrorífic que ressonés per les valls fins arribar a l'últim racó de món defensant el que es seu, el que li pertany, el seu domini, què fa? Pataleta efectista, atac de fireta i una miserable fugida que reafirma la seva derrota vergonyant. Ni el pobre caçador, quan volgui mostrar les seves ferides amb orgull, podrà presumir de marques llegendàries, épiques, braves: l'atac d'un gos domèstic l'hi hauria fet el mateix efecte.
Mai ningú podrà dir que Catalunya no és terra d'acollida i que no fa seus a qui s'hi queda. Que consti en acta l'exemple plantígrad.
Rob, el teu torn.
2 comentaris:
Quina veritat més gran!
Segur que si hi hagués una filmació, el caçador el que volia era tenir una foto amb l'ós, i mentre l'abraça quan la pobre bestiola volia fugir el va esgarrapar com faria qualsevol mixeta.
I ara tanta notícia per poder salvaguardar el seu orgull de mascle.
MORT AL CAÇADOR!!!!!!! VISCA L'ÓS!!!
estic segur que no trobarien cap senglar si l'ós voltava per allà.
Estic indignat... Aquest caçador, com tots els caçadors, és un farsant... I per culpa seva es carregaran el bombón de la Hvala!!!!
Ara escric un nou blog per contraatacar...
Potser sí que els ossos eslovens tenen orxata a la sang, però jo crec que tot és un muntatge!!!!
Grande Fele, Hvala t'ho agrairà!!!!
Publica un comentari a l'entrada