Us devia alguna que altra foto i 4 paraules del meu particular Camino de Santiago. Van ser uns 325 Km en 5 dies i ho recomano. Hi vaig anar sense saber massa que m'hi trobaria i francament té màgia. Els peregrins cascant-se 25 Km caminant dia rera dia acollona. En canvi nosaltres anàvem amb bicis amb suspensió doble i ens enviàvem cada dia les motxil·les en taxi. Vaja que lo nostre era l'AVE contra rodalies. El millor descobrir els paisatges de Galícia i el bon rotllo dels albergs amb els peregrins d'arreu. Molts i molts guiris, molta gent sola, i (tot s'ha de dir) un gran negoci muntat.
I sobre tot evadir-te de work & family fent quelcom que t'agrada...
En fi ja he compartit una mica del viatge amb vosaltres. De debò que algun dia podríem fer una travessa ni que fos un parell de dies a peu... Es comparteix molt. Bona nit Bastards.
4 comentaris:
Leo, guapíssim el reportatge!!!! Tiu, la pujada aquella al port de Cebreiro es veu duríssima!!! I els paisatges semblen elfics, boirosos... Quina és aquella zona pantanosa? I al final l'arribada a Santiago, moltes felicitats!!!!!! Veig que encara ets un titán!!!!!
grande Leonhard!
vinc del mail, on he vist que es comentava la teva crònica, i he vingut pa'l blog pitant.
com diu lo Rob, titán. Aventures així molen i són per sempre. Felicitats.
L'esforç deuria ser dur, ja que a la foto a Santiago se't veu més prim (almenys des de l'ultima vegada on estaves més aviat baconet).
Moltes felicitats i enveja per mi....
I molt guapa l'Specialized.....no hi ha crisi a can correcte!
grande la ruta i grande l'esforç, interessant el patrocini, felicitats!!! veig que al final per entrar a veure l'apostol et vas canviar la sempiterna samarra dels Kellog's...
Publica un comentari a l'entrada