dimecres, 24 de setembre del 2008

BARÇA vs BETIS


FELE, VOLEM CRÒNICA JAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Jo faré la meva petita aportació... Bros, hem de cuidar el blog!!!
Sabia que això et faria sortir a la llum Carlo!!!!
Per quan una crònica de la ACB o NBA? Final lliga catalana?

En fi... Vaig per feina, seré breu...
Primera part bona, però amb un barça a mig gas que arribava com volia, tot i que no els he vist igual d'enxufats que altres partits... no sé a què jugava el Betis, no pressionaven i se'ls veia perduts... 2 golarros de Etoo, el segon després de jugadón de Messi...
No acabo de veure en forma lo Touré, i lo Martin Caceres m'ha semblat flojito i boig, ha fet un penal de llibre!!!!!
Segona part han sortit adormits i passotes, no es pot consentir... la barrera a la falta lamentable, i la defensa al segon gol tambe, pero es que han arribat mes cops...
Al final com sempre, tirant mitja part i en 20 minuts a fer la feina, hem tingut sort amb el Guddy, celebrant el gol qual Ussain Bolt, pero un altre dia no funcionarà... Pal del Alves i ocasio fallada increible del Bojan, xaval, has de millorar, era el partit!!!!!
Els millors del partit, Etoo i Messi... Iniesta força bene...
Keita i Toure fatal, Caceres flojito, Marquez be pero sempre cau una cantada, Alves bene, Xavi flojito, Valdes venut... Guddy providencial i Bojan fluixet...

Resum, no baixar la intensitat, si ho fas et mengen... Pressió constant i seguretat en defensa, hem de ser més constants...

I per acabar, heu vist l'abraçada Pep i Etoo? El Pep estava empanat...

Ahi estuvo...

Duffo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Molt bon viatge a Guate, ens veiem quan tornis amb un maki!!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

neng, te m'has avançat, ara m'hi anava a posar a escriure algo!!!!!!!!!! Com vols que publiqui una crònica si ja l'has penjat tu??

bona primera part, rijkaardisme ranci (i preocupant) a la segona. No perdonaré a l'equip quan viri el camí cap a vicis passats. La desconexió de l'equip i la baixada d'intensitat de molts jugadors a la segona part ha estat lamentable, per matar-los. És incomprensible que un partit quasi sentenciat a la primera part es compliqui per desidia i excès de confiança. DIGUEM NO!!!!!!!!!!!!!!!! Aquí s'ha de lluitar i posar la cama fins al final. Ja es van passejar (i columpiar) prou amb el Rijkaard i el final de cicle que ens van regalar. Les regles han canviat i el Barça ara no és lloc per a ganduls o garrepes d'actitut i esforç.

almenys, s'ha guanyat, i a favor del Guardiola s'ha de dir que els canvis han estat efectius. Els millors, Messi i Eto'o i Gudjonhsen. Per contra, em continua preocupant la facilitat amb la que encaixem gols, encara que avui els hem facilitat en excès. I al tanto amb Martín Cáceres, el meu protegit, però amb entrades com les d'avui ens cosiràn a penaltis (molts merescuts). El d'avui se n'ha desentés; amb els següents potser no tindrem tanta sort.

MOBULA ha dit...

lo important els 3 punts......tot va millorant.

Impagable la cara del Pep després de l'empenta de l'Eto'o (poder li va recordar altres embestides pel darrera?)

I també cal destacar el bon espanyol' que parla l'islandés.... si el renoven, l'any vinent parla catlà amb nivell C. jajjajaa

Anònim ha dit...

tom, tens raó. Ahir almenys hi va haver reacció i canvis encertats que van incidir en el resultat final. Amb la dinàmica de l'any passat, el resultat d'ahir hagués esta 2-3. Però no és això, cal evitar aquestes desconexions innecesàries. Com he comentat al mail (dios, quina esquizofrènia), el saber madurar i dormir els partits quan tens un resultat encarat, permetent així una controlada baixada d'intensitat per reservar forçes, es encara una assignatura pendent a aprendre d'aquest nou equip.

la escena Guardiola-Eto'o és impagable. Com l'empenta l'Eto'o, com se'l mira el Pep, entre sorprés, al•lucinat i un punt censor, i com accedeix finalment a l'abraçada de l'Eto'o amb molta fredor. Com que a can Barça tot es magnifica, segur que hi haurà debat (interessat) sobre el comportament d'un i altre. Eto'oista com soc, veig l'acció del camerunés bastant deproporcionada, que no poc sincera, i intueixo en la reacció freda del Guardiola una voluntat de guardar distàncies i de mantenir, ni que sigui en les formes, la jerarquia patrón-marinero.