Recullo el guant del Rob.
Aquí, la seqüència dels fets. Acollonantment aterrador.
http://www.youtube.com/watch?v=N8_JYHtvTS8
Aquells duels Barça-Bilbao dels 80 eren autèntiques guerres, partits de tensió extrema. Una escalada de violència enfrontament rera enfrontament que va tenir el seu punt àlgid en la famosa batalla campal, estil Kung Fu Panda, d'aquella final de la Copa del Rei de 1.984.
http://www.youtube.com/watch?v=LFjDvANb4ec&feature=related
Schuster, un altre damnificat per la destral goikoetxea, un any abans que Maradona, ja ho va dir: “Es més fàcil sortir viu de Corea que de San Mamés”. Tampoc ajudaven les declaracions institucionals entre clubs, atiant el foc de la confrontació: recordem que Clemente era l’entrenador i el llavors president del club basc, davant l'escalada d'improperis que sortien del Barça, va arribar a afirmar que no es feia responsable del que pogués passar sobre el camp.
Pel fet de ser bascos, molts tenen simpatia al Athletic de Bilbao. Recordo al Puyal, farà una o dues temporades, criticant que l’afició del Camp Nou, quan un Athletic erràctic semblava estar al pou, cantés “a segunda, a segunda, oéeeeee!!!”. Deia que debiem respecte al club basc i que no mereixien aquell despreci. Per mí, se’n poden anar al mismíssim infern. Els hi tinc poca simpatia i crec que mai ens podrem cobrar tot el mal esportiu que ens van fer. Celebro que aquests duels ara siguin de poca intensitat, bàsicament per la pèrdua d’entitat esportiva del propi Bilbao. San Mamés, tot i continuar sent un camp històric i respectat, avui en dia intimida poc.
Goicoetxea, molt a posteriori, ha lamentat l'entrada a Maradona, però sempre l'ha justificada - el típic calentón (venia de rebre una entrad prèvia del Schuster) - i mai se'n ha penedit. Com a descàrrec, sempre diu que Maradona va tornar a jugar i va esdevenir el millor jugador del món. Maradona, lacònic, li va desitjar que com a entrenador tingués millor sort que com a jugador, cosa que molestava al basc perquè considerava que el desprestigiava com a futbolista al treure-li mèrits. El temps ha acabat posant cadascú al seu lloc. No es coneixen els mèrits del Goiko entrenador i sí ha trascendit la seva celebritat com a futbolista: una classificació l'ha coronat com el carnisser més reputat de la història del futbol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
L'altre dia el van entrevistar i el tiu deia que no s'arrepentia de res, putu carnisser... i diu que no passa res pq despres va tornar a jugar... pero si que passa, entre la seva lesió, la malaltia que va tenir (meningitis? ara no ho recordo) i algunes coses mes la seva estada al barça fou un malson... i ell hi va contribuir, el carnisser de Bilbao...
tb estic d'acord amb tu, jo crec que els bascos passen de nosaltre i en canvi els catalans els llempem el cul, no els tinc cap mena de mania, es un poble germà que comparteix somnis de llibertat, pero d'aqui a l'adoració que se'ls fa no ho comparteixo...
grande fele...
va patir una hepatitis, no?
tampoc vull ser defensor del Maradona perquè ell va contribuir a que la seva estada aquí fos una ruina (¿recordeu? Si te ofrecen droga, dí no..., quan segur que va rodar l'anunci farlopat) però esportivament va tenir molta mala sort amb el Barça.
també crec que el Núñez deuria veure que el jugador se'ls escapava de les mans i se'l van vendre cagant llets.
Publica un comentari a l'entrada