CAP NORFEU......continuació

El passat diumenge 26/07 vàrem cel.lebrar el 3r campionat de fotografia subaquàtica de Roses, i aquest any vam anar a Cap Norfeu o també anomenat "El Gat" (si hi passeu amb barca per davant és molt fàcil d'entendre el perquè d'aquest nom o bé mireu aquesta petita mostra).

Tot i la tramontanada del dissabte, el matí es presentava molt i molt bé, amb el mar quiet i molt de sol. Però això té el seus inconvenients, ja que implica moltes embarcacions a l'aigua.

Però anem a lo important, el fons marí. Malauradament hi havia una mica de corrent (habitual en aquest punt) lo que implicava que l'aigua tot i haver-hi una visibilitat molt acceptable, està plena de particules que 'molesten' o poden espatllar les fotografies. A canvi, però, hi havia una quantitat excepcional de peixos, incloent-hi un banc enorme d'espets, o per fer-ho més 'atractiu' de barracudes (aquell peix tant dolent que es menja la mare i els ous-germans d'en Nemo) que a diferència de lo normal estaven força avall i tranquiles.

També hi havia molts de llubarros, amb la mateixa actitut....de manera que els únics que estaven intranquils eren els peixets petits amb por a ésser devorats.

No cal dir que també hi havia meros, pops, sards morenes, orades, dèntols, saupes, etc..... Us deixo una petita selecció de fotos, algunes bones i altres no tant.......

I per acabar una que encara no sé com ha sortit, però n'estic molt i molt content.

Com veieu tot i ser el concurs de fotografia, fos per la corrent o per l'espectacle dels peixos, no vaig parar a fer cap de gorgònies, ni nudibranquis, ni res de res.......però vaig gaudir com.....sense paraules.

CAP NORFEU!!!!! ja arriba l'estiu....

Hola nois,

diumenge primera immersió de l'estiu i va ser tot un èxit. Us adjunto un parell de videos per gaudir una miqueta de l'entorn submarí.

A veure si algun dia s'apunta algú a fer immersió, encara que no sigui el carib o l'índic, també val la pena.

Yes we can

La resistència d'un atrevit, ordenat i orgullós Valladolid va durar 12 minuts, el temps en que una acció conjunta d'Alves i Eto'o va reventar el partit i el Barça, amb la llauna oberta, va executar el festival. Un festival global, d'equip, però amb dos protagonistes d'excepció, letals, en estat de gràcia, implacables assassins que fan i desfan a plaer, amb la impunitat certera dels qui no coneixen la clemència ni la compassió. Messi i Eto'o, la dupla que ha de catapultar al Barça als èxits globals, presenten candidatura com els més ferms estandarts de les obamianes esperançes de canvi i èxit en blaugrana, Guardiola apart. Messi i Eto'o aniquilen el partit, el guanyen - l'argentí en plan conductor i assistidor, el camerunés en el seu rol executor (4 gols en 45 minuts, fita que l'emparella a un mite com Kubala) - i l'enèsima exhibició és una altre realitat en la convenció demòcrata de l'Estadi, on ressona en el renovat i actualitzat sentir de la gent que aquest any, més que sí, és un sí podem.

L'ona Barça segueix devastant com un poderós tsunami quan aquest equip surt endollat i entusiasta sobre un terreny de joc. Després de l'ensopegada de dimarts en Champions, els nois de Guardiola havien de fer-se perdonar el pecat de supèrbia i deixadesa que van cometre (acceptem que sense mala fe) i a fe que ahir ens van tornar a donar més del que el dimarts ens van negar. Que la imatge mostrada i les sensacions d'ambició, actitut, determinació i solidaritat tornessin a ser les de la ratxa victoriosa és el gran argument per no perdre la fe en tot el treball realitzat i el professionalisme demostrat en aquesta nova era.

Les cròniques diràn avui que Messi i Eto'o van ser els herois de la jornada però no haurien d'oblidar-se de fer justícia als soberbis partits d'Alves i Puyol, escuders de luxe en la festa blaugrana. I potser haurien de matitzar la mediocritat d'Henry, indefectiblement minimitzat davant la grandesa dels seus companys d'atac, malgrat que, orgullós ell, podrà presumir de gol en la seva particular compte de mèrits a justificar davant la canallesca. Però la prensa és una cosa i l'afició una altre de més sobirana i important, i ahir el públic del Camp Nou va xiular-lo, encara que tímidament. Potser el proper cop no serà tan indulgent. 

Minuts musicals: AC/DC

Sabe Dios que idolatro la icona, venero l'escenografia i celebro la perpetuació del ritual però, diguem-ho, què ridícul resulta l'Angus Young vestit encara de col·legial! Què diria el seu net (si és que en té, és clar; deixem-ho en que podria estar en edat de tenir-ne) si el veiés d'aquesta guisa? Res, perquè segur que seria incondicional d'AC/DC - gens i gust obliguen - i al iaio li ho perdonaria tot. Com jo. Com molts.

AC/DC han tret nou disc, "Black Ice", i "Rock N' Roll Train" és el seu nou single. Sens dubte que AC/DC han firmat cançons millors però, redéu, sóna de l'hòstia!

http://www.youtube.com/watch?v=bX2xbqWtyJU

Celebrem retorns juràssics, sobretot si tals dinosaures semblen estar en tan bona forma com l'Angus i els seus amics. Eh, el que queda de Queen?

For Those About To Rock, We salute You!

My Truth: Visca la Hvala per sempre!!!!

Des de l’any 1996 ja han passat 12 anys des de la primera reintroducció de l’ós bru al Pirineu. Durant aquest temps, no hi ha hagut cap problema de convivència entre l’ós i l’home, i això en unes muntanyes que són molt populars per la gent del país, entre motxillaires, caçadors, boletaires, etc.
Tot i això, el major enemic d’aquesta tornada de l’ós al Pirineu han estat els caçadors, i entre ells destaca el poderós grup dels caçadors de l’Aran.
Per què aquesta tan gran oposició?
En primer lloc, l’home vol continuar sent el depredador número 1, el rei de la muntanya, i l’ós li disputa aquest lloc de preeminença. L’últim ós ja va ser mort a l’Aran els anys 80 del segle passat, ja no l’esperaven més.
Però un segon punt en importància és que la presència de l’ós suposa una limitació de les zones de cacera, ja sigui per programes de gestió de fauna de l’administració o per restriccions possibles de les batudes de senglars en zones on hi hagi óssos.
En moltes zones del món conviuen homes i óssos, no representen cap problema, al contrari, suposen un augment del turisme. No cal anar gaire lluny, tenim l’exemple de la Serralada Cantàbrica aquí al costat...

Jo personalment no em crec cap caçador, són assassins i mentiders. I menys un iaio de 72 anys que no pot ni caminar (l’heu vist per la TV?) i diu que s’ha enfrontat a un ós i ha fet un tret a l’aire per espantar-lo. Si hagués pogut l’hagués assassinat, tal i com va fer el caçador francès que va matar la Giva. És un muntatge dels caçadors per desfer-se de la població ursina, però no ho aconseguiran!!!!!
Com diu el Tomàs, segur que li va intentar fer una foto abans de matar-lo, es va acollonir i va caure i els seus gossos el van mossegar per desgraciat...
Aquest tiu no pot mossegar-se la llengua perquè s’enverinaria... A tot garrí li arriba el seu sant Martí, i espero que Déu el castigui per malvat...

A les notícies diuen que les patrulles de forestals ja busquen la Hvala per tota la vall per caçar-la, com si fos un tigre assassí devorador d’homes que s’ha de neutralitzar...
Mireu el que diu la web de notícies www.3cat24.cat:

Batuda per capturar l'óssa que va ferir un caçador a la Vall d'Aran
Actualitzat a les 15:08 h40comentaris
El govern aranès ha posat en marxa una operació per capturar demà l'óssa i ha mobilitzat tots els seus efectius i de la guarderia rural. Els ecologistes rebutgen que es retirin els óssos de la Vall i denuncien que és una mesura "il·legal i sensacionalista".

Com deia un lector de la web de notícies, si es mata un esquiador no prohibiran l'esquí, no? Prou de manipulacions i muntatges!!!!

I jo dic, corre Hvala, fuig lluny... Si la maten i deixen els seus cadells orfes serà un crim contra la natura!!!!!

Llibertat per la natura i que morin els especuladors del medi!!!!Visca la Terra!!!!! Lliure, naturalment...

¿L'ós voraç?

Un caçador ha estat atacat a Les (Vall d'Aran) quan seguia la pista d'un porc senglar. Aquí teniu la imatge del pobre desgraciat:




Zarpazo osuno, unes esgarrinxades i poca cosa més. El tipus, més sa que un gínjol. Quina decepció. Segons expliquen les cròniques, l'escena del moment de l'atac fou confusa: cara a cara el venerable caçador i l'impetuós ós, es desconeix qui dels dos va tenir més por.

Cosa que ens porta a la terrible constatació de la falta de bravura i ferotgia de l'ós bru català. Aquella mítica de la seva voracitat, les pors atàviques i recels que generava la introducció de l'ós entre els més vells del lugar - possiblement recordant temps antics i llegendes explicades a la vora del foc de quan l'ós bru era l'autèntic depredador de la muntanya -, inclús imatges de vedells destripats suposadament devorats per l'ós, tot queda en no res, fal·làcia, davant la cobardia plantígrada d'aquest exemplar poc exemplar.

Perquè l'ós bru és salvatge i indomable per naturalesa. Però, ah, ha vingut a petar a una terra poblada de gent poc intrèpida i valenta, de losers i pusil·lànimes que amaguen, quan no renuncien, la seva personalitat i identitat. I l'ós, en perfecte adaptació ambiental i social, s'ha imbuit del perfecte tarannà català. A les adversitats, davant l'amenaça, quan s'hauria d'alçar imponent i intimidant, les urpes esmolades, els ullals reclamant sang, el bram terrorífic que ressonés per les valls fins arribar a l'últim racó de món defensant el que es seu, el que li pertany, el seu domini, què fa? Pataleta efectista, atac de fireta i una miserable fugida que reafirma la seva derrota vergonyant. Ni el pobre caçador, quan volgui mostrar les seves ferides amb orgull, podrà presumir de marques llegendàries, épiques, braves: l'atac d'un gos domèstic l'hi hauria fet el mateix efecte.

Mai ningú podrà dir que Catalunya no és terra d'acollida i que no fa seus a qui s'hi queda. Que consti en acta l'exemple plantígrad.

Rob, el teu torn.

My Truth: Yaya’s Law...

Sí, la llei de Touré és la que va regnar ahir a l’equip blaugrana… Xavi “London Rimel” Hernández és, ens agradi o no, insustituible al mig del camp. Potser només Iniesta podria fer el seu joc, tal i com va passar a la final de París. Però la resta de mig camp blaugrana és rocós i africà (del Congo o de Badia), i allà na Yayá Touré és lo rei. A Keita ni se l’ha vist ni se l’espera, i el Víctor Sánchez em va semblar un noiet per al Barça C, si és que encara existeix. Així que vam haver de viure de la corpulencia del Yayá, que tot i alentir el joc en molts moments, ofereix grans ajudes en defensa i en atac. Personalment crec que l’entrada de Sergio Busquets va ajudar al Barça, el joc va ser més fluid quan va entrar el de Badia.
A part de Touré, l’altre gran protagonista del joc blaugrana va ser Iniesta, la millor referència en atac, en creació. D’ell van venir les millors jugades, deixant a part la del gol, amb una espectacular performance d’Henry, disfressat de Maradona, i rematada impecable d’Etoo (que posteriorment fallaria un gol cantat que ens podria haver estalviat les angúnies del tram final).
My Truth no vol oblidar-se de Víctor Valdés, amb una bona actuació (dues grans parades a llançament de falta del Bilbao), tot i algun dubte a les sortides, però deixant la portaria finalment a zero en la lliga.

Aquesta anàlisi que ha fet My Truth fins ara es refereix bàsicament a les actuacions individuals. Però si mirem el joc a nivell col.lectiu, es va poder veure un Barça, sobretot a la primera part, amb descoordinacions i badades defensives, que no va saber tapar bé les entrades del rival, per les dues bandes, i on el mig del camp no va poder aguantar amb prou garanties el pes del partit. Personalment no em va agradar l’equip blaugrana en aquest primer temps, el vaig veure sovint venut i gairebé demanant l’hora, amb només una ocasió clara per l’Etoo. Ja se sap que ells havien tingut 15 dies per preparar el matx i que nosaltres ens fotem una patacada al partit de després de les seleccions, però no hi ha excuses pel nivell de joc de la primera part.

La segona part va ser diferent, el rival estava ja més cansat, la pressió no era tan forta (per això era important aguantar a zero la primer part, esperant la nostra oportunitat a la segona) i amb el gol d’Etoo tot es va calmar una mica. Llàstima no haver rematat en alguna de les contres.

Per My Truth el millor fou el resultat, l’actitut de l’equip i sobretot el fet d’haver guanyat sense Messi ni Xavi en un camp difícil, cosa que dóna moral al grup, ja que com diu el clàssic “No només de Messi viu l’home”... Queden encara dubtes, problemes de coordinació, fruit potser de les contínues rotacions i canvis...

De moment, ens veiem dimecres a Basilea... Ja han passat gairebé 30 anys, 29 concretament... I respecte aquest punt, una nota final: com pot ser que li preguntessin al Bojan si sabia alguna cosa de Basilea, de la final del 79, i com si li parlessin de Burkina Fasso... Lamentable amic Bojan...